Estudi de casos: diferència entre les revisions
De URecursos
(→Què és) |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Template:ModelFormacio}} | {{Template:ModelFormacio}} | ||
=== Què és === | === Què és === | ||
L’'''Estudi de casos''' com a metodologia educativa té les seves arrels en el segle XIX, especialment a les escoles de dret dels Estats Units. La '''Harvard Law School''' va ser una de les primeres institucions a adoptar aquesta estratègia a finals del segle XIX, impulsada per '''Christopher C. Langdell''', que proposava analitzar casos reals per formar juristes amb una visió pràctica del dret. El mètode del cas és una tècnica d'aprenentatge basada en la participació activa i cooperativa i, també, en el diàleg democràtic dels estudiants en relació amb una situació real. S'analitza un problema específic, per tal d'arribar a una conceptualització experiencial i fer una cerca de solucions eficaces. L’objectiu del mètode de l’estudi de casos és comprendre en profunditat una situació en el seu context normal. No pretén que l’estudiantat trobi la solució ideal, sinó que aprengui a resoldre situacions en equip, afavorir la percepció de la realitat, la reflexió personal, la capacitat d'anàlisi i l'assumpció de riscos. El treball en equip és una peça clau en aquest procés, ja que permet contrastar punts de vista, compartir responsabilitats i construir coneixement de manera col·lectiva'''.''' Actualment s'utilitza en universitats de tot el món i en gairebé totes les disciplines. | L’'''Estudi de casos''' com a metodologia educativa té les seves arrels en el segle XIX, especialment a les escoles de dret dels Estats Units. La '''Harvard Law School''' va ser una de les primeres institucions a adoptar aquesta estratègia a finals del segle XIX, impulsada per '''Christopher C. Langdell''', que proposava analitzar casos reals per formar juristes amb una visió pràctica del dret. El mètode del cas és una tècnica d'aprenentatge basada en la participació activa i cooperativa i, també, en el diàleg democràtic dels estudiants en relació amb una situació real. S'analitza un problema específic, per tal d'arribar a una conceptualització experiencial i fer una cerca de solucions eficaces. L’objectiu del mètode de l’estudi de casos és comprendre en profunditat una situació en el seu context normal. No pretén que l’estudiantat trobi la solució ideal, sinó que aprengui a resoldre situacions en equip, afavorir la percepció de la realitat, la reflexió personal, la capacitat d'anàlisi i l'assumpció de riscos. El treball en equip és una peça clau en aquest procés, ja que permet contrastar punts de vista, compartir responsabilitats i construir coneixement de manera col·lectiva'''.''' Actualment s'utilitza en universitats de tot el món i en gairebé totes les disciplines. | ||
Revisió de 07:56, 23 maig 2025
Què és
L’Estudi de casos com a metodologia educativa té les seves arrels en el segle XIX, especialment a les escoles de dret dels Estats Units. La Harvard Law School va ser una de les primeres institucions a adoptar aquesta estratègia a finals del segle XIX, impulsada per Christopher C. Langdell, que proposava analitzar casos reals per formar juristes amb una visió pràctica del dret. El mètode del cas és una tècnica d'aprenentatge basada en la participació activa i cooperativa i, també, en el diàleg democràtic dels estudiants en relació amb una situació real. S'analitza un problema específic, per tal d'arribar a una conceptualització experiencial i fer una cerca de solucions eficaces. L’objectiu del mètode de l’estudi de casos és comprendre en profunditat una situació en el seu context normal. No pretén que l’estudiantat trobi la solució ideal, sinó que aprengui a resoldre situacions en equip, afavorir la percepció de la realitat, la reflexió personal, la capacitat d'anàlisi i l'assumpció de riscos. El treball en equip és una peça clau en aquest procés, ja que permet contrastar punts de vista, compartir responsabilitats i construir coneixement de manera col·lectiva. Actualment s'utilitza en universitats de tot el món i en gairebé totes les disciplines.
Fases
- Presentació del cas
- Lectura i preparació individual
- Debat en grups petits
- Posada en comú
Què hem de tenir en compte
Un bon cas ha de ser:
- Realista. Cal fugir de l'artificialitat.
- Provocador. El cas ha d'estimular la curiositat i convidar a l'anàlisi de la situació.
- Concís. Cal evitar adorns literaris o excés de tecnicismes.
- Proper. L'estudiant ha de poder entendre la situació i el context.
Per avaluar el progrés dels estudiants, és útil dividir les habilitats d'un anàlisi de casos en tres parts: identificació dels fets, identificació del problema i solució del mateix. A l'hora de plantejar un aprenentatge basat en l'estudi de casos podem trobar alguns inconvenients:
- Els grups d'estudiants nombrosos presenten un repte afegit al professorat. Es pot treballar en grups amb el mateix cas o amb casos diferents. i, per tant, es pot perdre el control del grup.
- Els estudiants més joves poden perdre's en la tasca de resoldre el cas.
- L'avaluació pot ser complexa i difícil. Una opció és fer servir rúbriques.
- Els alumnes poden percebre poca relació entre el cas i els continguts d'aprenentatge del curs.
Altres informacions i ajudes d'interès
La metodologia que es descriu en aquesta pàgina és a tall informatiu. No és ni una recomanació ni una obligació fer servir aquesta metodologia. Les activitats docents formen part de la responsabilitat dels equips docents, sota la supervisió de la coordinació de titulació i d'acord amb les pautes generals marcades pel Model de formació de la UVic-UCC.
- Metodologies d'ensenyament-aprenentatge de la UPF. Estudi de cas (Vídeo de 4:52 minuts de la UPF)
- Dirección de Investigación y Desarrollo Educativo. (s. f.). Las estrategias y técnicas didácticas en el rediseño: El estudio de casos como técnica didáctica. Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey. https://sitios.itesm.mx/va/dide2/tecnicas_didacticas/casos/casos.pdf